Entre les seves aportacions cal destacar la difusió de l’obra literària de Pere Calders, amb l’obra de teatre Antaviana (1978), amb la que va iniciar el seu recorregut en el món del teatre musical, línia que Dagoll Dagom ha consolidat amb els seus posteriors treballs: Nit de Sant Joan (1981), Glups!! (1983), El Mikado (1986), Mar i Cel (1988), Flor de Nit (1992), Historietes (1993), T'odio amor meu (1995), Pigmalió (1997), Els Pirates (1997), Cacao (2000), Poe (2002), La Perritxola (2003) aconseguint la recuperació d’aquest gènere a l’Estat Espanyol, i havent obtingut nombrosos premis entre els que destaquen: Premi de la Crítica al millor espectacle musical de 1992, Premio Nacional de las Artes Escénicas de 1994, Premi d’Honor de la Fundació Jaume I de 1995, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 1996 i Premios Max de la SGAE al millor espectacle musical de 1998, 2002 i 2006, aquest últim per la reposició del seu espectacle més emblemàtic Mar i Cel al 2004.
Alguns dels següents espectacles de la companyia han estat reposicions d’El Mikado (2006) i Nit de Sant Joan (2009). També es produeix Boscos Endins (2007), versió musical de Sondheim & Lapine, Aloma (2008) a partir de l’obra de Mercè Rodoreda. Cop de Rock (2011) amb la col·laboració de Ten Productions i Ritme Dansa, La Família Irreal, el musical (2012) coproduïda amb Minoria Absoluta, Super 3, el Musical (2013), l’espectacle basat en el famós programa infantil de Televisió de Catalunya i coproduït per la pròpia televisió catalana i Dagoll Dagom.
Al 2014, com a celebració dels 40 anys de la companyia, es fa una reposició de Mar i Cel (2014), espectacle emblemàtic amb una nova producció amb més avanços tecnològics. Seguidament s’estrena un espectacle musical de gran format i creació pròpia, Scaramouche (2016).
També són destacables les series d’humor per televisió: Oh, Europa! (1993), Oh, Espanya! (1996), La Memòria dels Cargols (1999), Psico-Express (2001) i La Sagrada Família (2009-2011).